Ítaca

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca ,
has de pregar que el camí sigui llarg ,
ple d' aventures , ple de coneixences .
Els Lestrígons i els Cíclops ,
l' aïrat Posidó , no te n' esfereeixis :
són coses que en el teu camí no trobaràs ,
no , mai , si el pensament se't manté alt , si una
emoció escollida
et toca l' esperit i el cos alhora .
Els Lestrígons i els Cíclops ,
el feroç Posidó , mai no serà que els topis
si no els portes amb tu dins la teva ànima ,
si no és la teva ànima que els dreça davant teu .

Has de pregar que el camí sigui llarg .
Que siguin moltes les matinades d' estiu
que , amb quina delectança , amb quina joia !
entraràs en un port que els teus ulls ignoraven ;
que et puguis aturar en mercats fenicis
i comprar -hi les bones coses que s' hi exhibeixen ,
corals i nacres , mabres i banussos
i delicats perfums de tota mena :
tanta abundor com puguis de perfums delicats ;
que vagis a ciutats d' Egipte , a moltes ,
per aprendre i aprendre de els que saben .

Sempre tingues a el cor la idea d' Ítaca .
Has d' arribar -hi , és el teu destí .
Però no forcis gens la travessia .
És preferible que duri molts anys
i que ja siguis vell quan fondegis a l' illa ,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí ,
sense esperar que t' hagi de dar riqueses Ítaca .

Ítaca t' ha donat el bell viatge .
Sense ella no hauries pas sortit cap a fer -lo .
Res més no que et pugui ja donar .

I si la trobes pobra , no és que Ítaca t' hagi enganyat .
Savi com t' has fet , amb tanta experiència ,
ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques .